Grau de perill
 | 2400m
|
Problema d'allaus
 | | Neu ventada |
|  | |  |
 | | Capa feble persistent |
| | |  |
 | | Lliscaments |
|  | |  |
Les plaques de vent més recents representen la principal font de perill.
Les acumulacions de neu ventada més recents poden desencadenar-se sobretot per sobrecàrregues fortes sobretot en vessants obacs molt inclinats. Els indrets perillosos es troben especialment prop de les carenes per sobre dels 2200 m aproximadament. El nombre i la dimensió dels indrets perillosos augmentaran amb l'altitud.
També, de manera aïllada, les allaus poden desencadenar-se al mantell feble de neu vella sobretot per sobrecàrregues fortes. Sobretot en zones de transició de mantell prim a profund, com per exemple a l'entrada de canals i cubetes. Aquests indrets perillosos són força rars. A conseqüencia de l'augment de la temperatura diürna i la radiació solar, augment lleuger del perill d'allaus humides. Això s'aplica principalment en el cas de desencadenaments originats en zones de sortida molt inclinades assolellades.
També són possibles allaus de lliscament basal en qualsevol moment. Evitar les àrees amb esquerdes de lliscament basal si és possible.
Mantell de neu
pp.6: neu freda i incohesiva i vent
pp.7: zones de poca neu en entorns amb molta neu
Les plaques de vent a vegades inestables dels darrers dies descansen a sobre de capes desfavorables sobretot en vessants obacs inclinats per sobre dels 2200 m aproximadament. A la part central del mantell de neu es troben , de manera aïllada, capes febles inestables. Amb les temperatures suaus i la radiació solar, durant la nit es formarà una crosta superficial. Especialment als vessants assolellats inclinats per sota dels 2600 m aproximadament.
Tendència
Les condicions del temps provocaran una lenta estabilització de les plaques de vent.