
Grad de perilh
![]() | limit deth bòsc |
| ![]() |
| ![]() |

Nhèu ventada recenta apròp des crestes de totes es orientacions. A conseqüéncia der aument dera temperatura diürna e era radiacion solara, progressiu aument deth perilh de lauegi umits.
Damb era nhèu recenta e eth vent damb bohades fòrtes de direccion variabla , s'an format plaques de vent. Aguestes pòden en quauqui endrets desencadenar-se ath pas d'un montanhaire e arténher mida mejana. En altitud, eth nombre e era extension des endrets perilhosi aumentarà. Precaucion sustot apròp des crestes de totes es orientacions en còtes nautes e zònes de nauta montanha.
Damb er aument dera temperatura diürna e era radiacion solara, era probabilitat de desencadenament de lauegi de placa umida aumentarà leugèrament enes pales soleienques fòrça arribentes. Açò s'aplique enes sectors mès afectadi pes precipitacions. Damb era radiacion solara, era activitat de lauegi de nhèu sense coesion naturaus diminuirà. Açò s'aplique enes pales extrèmament arribentes.
Ath delà son possibles lauegi d'esguitlament basau e purgues. Sustot enes sectors mès afectadi pes precipitacions enes pales erboses fòrça arribentes.
Celh de nhèu
pp.6: heired, nhèu sense coesion e vent
pp.2: esguitlament de nhèu
Enes darrèri dies an queigut en una àrea extensa de 20 a 40 cm de nhèu, locaument encara mès. En quauqui casi era quantitat de nhèu qu'ei fòrça variabla a escala locau. Eth vent a estat en quauqui casi fòrt. Es plaques de vent repòsen ath dessús de coches trendes.
Tendéncia
Eth problèma de nhèu ventada recenta requerís atencion.





