
Grad de perilh
![]() | 2800m |
| ![]() |
| ![]() |

Eth problèma de nhèu ventada recenta requerís atencion.
Damb era nhèu recenta e eth vent deth quadrant oèst , sustot en zònes de nauta montanha se formaràn plaques de vent. Es acumulacions de nhèu ventada trendes son principaument petites mès en quauqui casi favorables ath desencadenament. Especiaument enes pales ombrères arribentes. Es endrets perilhosi se tròben especiaument apròp de còths e crestes per dessús des 2800 m aproximativament. Eres s’aurien d’evitar sustot en pales fòrça dretes.
Ath delà, enes sectors mès afectadi pes precipitacions, son probables lauegi de nhèu sense coesion de mida petita e, locaument, mejana. Açò s'aplique enes pales extrèmament arribentes en cas de lucades mès importantes. Especiaument enes sectors mès afectadi pes precipitacions.
Celh de nhèu
pp.6: heired, nhèu sense coesion e vent
En ua zòna grana enquiath vèspe queiràn de 5 a 15 cm de nhèu, locaument encara mès. Era nhèu recenta e es plaques de vent en generau petites que se demoren adjacentes as crestes e còths plaques de vent se tròben ath dessús de coches trendes sustot en pales ombrères arribentes. Eth mantèth de nhèu vielh ei estable ena majoria de casi. En toti es sectors peth moment i a pòca nhèu. En còtes baishes e mejanes en generau non i a pas pro nhèu entara practica des espòrts d'iuèrn.
Tendéncia
Damb es temperatures doces era radiacion solara, es plaques de vent s'estabilizaràn. A conseqüéncia der aument dera temperatura diürna e era radiacion solara, leugèr aument deth perilh de purgues de nhèu umida e fòrça umida.





