
Grad de perilh
![]() | limit deth bòsc |
| ![]() |
| ![]() | ||||
| ![]() |
| ![]() |

Nhèu ventada e coches febles persistentes son era hònt principau de perilh.
Es coches febles ena nhèu vielha pòden desencadenar-se ath pas d'un solet montanhaire. Es endrets perilhosi se tròben en pales arribentes ombrères per dessús deth limit deth bòsc e tanben enes pales soleienques arribentes per dessús des 2400 m aproximativament. Aguesti endrets son de mau reconéisher. Es lauegi pòden implicar es coches mès pregones deth mantèth de nhèu e, de manèra isolada, arténher granes dimensions. Açò se da especiaument enes pales ombrères fòrça arribentes en nauta montanha. Precaucion en zònes de transicion de celh prim a pregon.
Es plaques de vent recentes e antigues son en part inestables. Es plaques de vent aumentaràn de mida leugèrament damb era nhèu recenta e eth fòrt vent. Aguesti endrets perilhosi se tròben sustot apròp de crestes, en canaus e conques e tanben enes pales ombrères arribentes. Aguesti aumentaràn damb era altitud.
Enes pales erboses arribentes e en còtes baishes e mejanes, son possibles naui lauegi d'esguitlament basau, mès majoritariament petiti.
Celh de nhèu
pp.1: cocha fèbla persistena prigonda
pp.6: heired, nhèu sense coesion e vent
Eth diuendres queirà un shinhau de nhèu. En quauqui sectors eth vent serà fòrt.
Eth mantèth de nhèu ei extrèmament variable en pòqui mètres. En altitud, ena part basau deth mantèth de nhèu se tròben coches febles de cristalhs angulosi. Principaument enes pales ombrères, ena part superiora deth mantèth de nhèu se tròben coches febles de cristalhs angulosi.
Naues acumulacions de nhèu ventada repòsen ath dessús de coches trendes sustot en pales ombrères en altitud.
Tendéncia
Eth perilh de lauegi demorarà invariable. Eth vent serà fòrt.








