
Grad de perilh
![]() | 2200m |
| ![]() |
| ![]() |

Eth problèma de nhèu ventada ei era hònt principau de perilh.
Es acumulacions de nhèu ventada mens recentes pòden èster desencadenades ath pas d'un unic montanhaire en pales ombrères fòrça arribentes per dessús des 2200 m aproximativament. Es lauegi pòden arténher mida mejana. En zònes aupines, es endrets perilhosi son un shinhau mès freqüenti. Endrets perilhosi se tròben en conques, canaus e ath darrèr de cambis abruptes de pendent. Es acumulacions de nhèu ventada s'an d'evitar ena mesura que sigue possible. Damb era radiacion solara, son possibles sonque de manèra isolada lauegi de nhèu sense coesion aumens de mida petita, sustot enes pales soleienques extrèmament arribentes.
Celh de nhèu
pp.6: heired, nhèu sense coesion e vent
pp.2: esguitlament de nhèu
Eth ligam entre es diuèrses plaques de vent ei locaument encara desfavorable, especiaument enes pales ombrères per dessús des 2200 m aproximativament.
Enes pales ombrères fòrça arribentes, ath laguens deth mantèth de nhèu vielha se tròben , de manèra isolada, coches febles. Açò se da especiaument ena cresta principau des Aups. Es condicions de temps primauerau causaràn per dejós des 2600 m aproximativament en un airau extens ua graduau umidificacion deth mantèth de nhèu.
Tendéncia
Eth perilh de lauegi de nhèu seca diminuirà progressivament. Es plaques de vent mens recentes son, de manèra isolada, encara inestables en altitud.





