
Grad de perilh
![]() | 2400m |
| ![]() |
| ![]() |

Eth problèma de nhèu ventada vielha ac cau avalorar damb atencion.
Es plaques de vent mès antigues se pòden en quauqui casi encara desencadenar de manèra accidentau sustot en pales ombrères fòrça arribentes per dessús des 2400 m aproximativament. Quauqu'uns endrets perilhosi per lauegi de nhèu seca se tròben apròp de crestes, en canaus e conques per dessús des 2400 m aproximativament. Açò se da especiaument enes pales ombrères arribentes. Es lauegi pòden arténher mides mejanes de manèra isolada.
Damb er aument dera temperatura, era probabilitat de desencadenament de lauegi de nhèu umida sense coesion aumentarà sustot enes pales soleienques arribentes.
Celh de nhèu
Es naues acumulacions de nhèu ventada e es mens recentes repòsen ath dessús de coches trendes sustot en pales ombrères apròp des crestes en còtes nautes e nauta montanha. Es acumulacions de nhèu ventada son de bon identificar. Es celhs de nhèu càmbien fòrça pera influéncia deth vent. Era part inferior deth mantèth s'a facetat.
En còtes baishes e mejanes: Eth mantèth de nhèu ei fòrça umit.
Tendéncia
Es condicions meteorologiques permetran un graduau cambi entà milhors condicions.





