
Grad de perilh
![]() | 2400m |
| ![]() |
| ![]() | ||||
| ![]() |
| ![]() |

Eth problèma de nhèu ventada recenta ac cau evitar. Ath delà, son possibles beri lauegi d'esguitlament basau.
Es plaques de vent mès recentes se pòden desencadenar, de manèra isolada, ath pas d'un unic montanhaire sustot en pales fòrça arribentes orientades ath nòrd e èst per dessús des 2400 m aproximativament. Es endrets perilhosi se tròben sustot apròp des crestes e tanben en canaus e conques. Es lauegi pòden arténher mides mejanes de manèra isolada, principaument enes sectors mès afectadi pes precipitacions.
(-) son possibles de manèra isolada lauegi d'esguitlament basau de mida mejana. Açò se da enes pales erboses arribentes per dejós des 2600 m aproximativament. Evitar es zònes damb henerècles d'esguitlament basau.
Ath delà son possibles lauegi de nhèu sense coesion de mida petita. Açò se da enes pales extrèmament arribentes, sustot en cas de lucades mès importantes.
Celh de nhèu
pp.6: heired, nhèu sense coesion e vent
pp.2: esguitlament de nhèu
A compdar de deluns an queigut de 10 a 20 cm de nhèu, locaument mès. Eth vent a estat moderat. En quauqui sectors eth dijaus queirà un shinhau de nhèu.
Damb era nhèu recenta e eth vent , s'an format plaques de vent majoritàriament de mida petita. Aguestes repòsen ath dessús de coches trendes en pales orientades ath nòrd e èst.
Eth mantèth de nhèu ei completament saturat d’aigua, damb ua superfícia formada per nhèu de febla coesion qu'arrrepòse sus ua crosta. Açò se da enes pales soleienques en totes es còtes, e tanben enes pales ombrères per dejós des 2600 m aproximativament.
Tendéncia
Es acumulacions de nhèu ventada son, de manèra isolada, encara inestables. Son possibles sonque isoladament lauegi d'esguitlament basau.








