
Grau de perill
![]() | 2200m |
| ![]() |
| ![]() | ||||
| ![]() |
| ![]() |

Eth problèma de nhèu ventada ei era hònt principau de perilh. Es coches febles presentes ena part inferior deth mantèth de nhèu requerissen precaucion.
Es acumulacions de nhèu ventada mens recentes pòden, en quauqui casi, èster desencadenades ath pas d'un unic montanhaire per dessús des 2200 m aproximativament. Es endrets perilhosi se tròben sustot en conques, canaus e ath darrèr de cambis abruptes de pendent. Desfavorables son en particular es pales ombrères,. En altitud, es endrets perilhosi aumentaràn.
Es lauegi pòden arténher mida mejana. Aguestes pòden, de manèra isolada, implicar coches mès pregones e arténher mides perilhosament granes. Enes ath sud es lauegi son principaument mès petiti.
Damb era pujada dera temperatura e era radiacion solara diürna, enes pales soleienques extrèmament arribentes son possibles quauqu'uns lauegi de nhèu umida sense coesion de mida petita. Enes pales erboses fòrça arribentes, son possibles sonque isoladament lauegi d'esguitlament basau, mès majoritariament petiti.
Mantell de neu
pp.6: neu freda i incohesiva i vent
pp.1: capa feble persistent
Damb era nheuada e eth vent, enes darrèri dies s'an format plaques de vent. Eth ligam entre es diuèrses plaques de vent e damb era nhèu vielha ei locaument desfavorable. Aguestes repòsen ath dessús d'un mantèth feble de nhèu vielha sustot en orientacions nòrd-oèst enquiath sud-èst peth nòrd. Ath long dera jornada eth solei e era calor causaràn sustot enes pales soleienques arribentes per dejós des 2800 m aproximativament un leugèr debilitament deth mantèth de nhèu. Eth mantèth de nhèu ei extrèmament variable en pòqui mètres.
Tendència
Naues acumulacions de nhèu ventada representen era hònt principau de perilh. Es coches febles ena nhèu vielha requerissen precaucion.






