Grau de perill
 | 2000m |
|  |
|  | ||||
| |
|  |
Nhèu recenta e nhèu ventada son era hònt principau de perilh.
En ua zòna grana an queigut de 10 a 25 cm de nhèu per dessús des 1800 m aproximativament, locaument mès. A conseqüéncia dera nhèu recenta e eth vent, progressiu aument deth perilh de lauegi. Es lauegi pòden desencadenar-se de manèra accidentau o naturau. Açò se da tanben per ua subrecarga febla. Es endrets perilhosi se tròben en totes es orientacions per dessús des 2000 m aproximativament e tanben en conques, canaus e ath darrèr de cambis sobtes de pendent. Precaucion sustot ath pè de parets rocassoses enes sectors mès afectadi pes precipitacions. Desfavorables son es pales damb acumulacions de nhèu ventada a on i a coches febles persistentes en mantèth de nhèu vielha. En zònes de transicion de celh prim a grossut, coma per exemple ena entrada de canaus e conques es endrets perilhosi son mès nombrosi. Era situacion de lauegi ei perilhosa enes sectors mès afectadi pes precipitacions. Son possibles lauegi de mida mejana. S'arrecomane ua seleccion suenhada dera rota e mantier era distància entre es membres.
Mantell de neu
pp.6: neu freda i incohesiva i vent
Era nhèu recenta e es plaques de vent non s'estacaràn ben damb era nhèu vielha en pales ombrères arribentes per dessús des 2000 m aproximativament. Es plaques de vent mès recentes demoraran caperades de nhèu e per aquerò seràn de mau identificar.
Eth mantèth de nhèu vielh ei umit en còtes baishes e mejanes. Peth moment i a pòca nhèu.
Tendència
Es endrets perilhosi e era probabilitat de desencadenament aumentaràn damb era altitud.
