
Grau de perill
![]() | límit del bosc |
| ![]() |
| ![]() | ||||
| ![]() |
| ![]() |

Era actuau situacion de lauegi requerís ua eleccion detalhada der itinerari.
Es naues acumulacions de nhèu ventada e es mens recentes pòden, en quauqui casi, èster desencadenades ath pas d'un unic montanhaire.
Desfavorables son es pales damb acumulacions de nhèu ventada a on i a coches febles persistentes en mantèth de nhèu vielha. Es endrets perilhosi se tròben sustot enes pales ombrères pòc freqüentades per dessús des 1800 m aproximativament. Endrets perilhosi se tròben tanben enes pales soleienques en nauta montanha. Eth nombre e era dimension des endrets perilhosi aumentaràn damb era altitud. Enes pales ombrères fòrça arribentes es lauegi pòden penetrar enquiath tèrra e arribar a mida grana.
Es excursions de montanha e es activitats dehòra de pista requerissen experiéncia ena avaloracion deth perilh de lauegi e ua seleccion suenhada der itinerari.
Es condicions de temps causaràn ua progressiua consolidacion deth mantèth de nhèu.
Mantell de neu
pp.6: neu freda i incohesiva i vent
pp.9: neu granulada coberta de neu
Es acumulacions de nhèu ventada mès recentes non s'an estacat ben damb era nhèu vielha. Especiaument enes pales ombrères pòc freqüentades, ena part centrau deth mantèth de nhèu vielha se tròben coches extrèmament febles.
Ath long dera jornada era radiacion solara causarà enes pales soleienques un progressiu debilitament deth mantèth de nhèu. En particular en terren dret e escarpat, aument deth perilh de purgues de nhèu umida.
Per dejós deth limit deth bòsc i a un shinhau de nhèu.
Tendència
Era nhèu ventada e es coches febles persistentes requerissen atencion. A conseqüéncia der aument dera temperatura diürna e era radiacion solara, aument deth perilh de lauegi de nhèu umida.







