Era situacion de lauegi qu'ei favorabla. A conseqüéncia der aument dera temperatura diürna e era radiacion solara, leugèr aument deth perilh de lauegi.
Predominen en generau condicions de lauegi mès a lèu favorables. Quauqu'uns endrets perilhosi per lauegi d'esguitlament basau se tròben sustot enes pales erboses fòrça arribentes per dejós des 2600 m aproximativament. Damb er aument dera temperatura diürna e era radiacion solara, era probabilitat de desencadenament de lauegi de nhèu umida sense coesion aumentarà leugèrament enes pales soleienques extrèmament arribentes.
Mantell de neu
pp.10: escenari de primavera pp.2: lliscaments
Eth heiredament nocturn serà fòrça bon. Era superfícia deth mantèth de nhèu s'a regelat e a format ua crosta portanta e s'atrendirà ath long deth dia. Açò se da especiaument enes pales soleienques. Era part inferior deth mantèth ei umida, sustot enes pales soleienques, e tanben en totes es orientacions per dejós des 2200 m aproximativament.
Tendència
A conseqüéncia der aument dera temperatura diürna e era radiacion solara, aument deth perilh de lauegi.
Grau de perill
Era situacion de lauegi qu'ei favorabla en fòrça endrets. A conseqüéncia der aument dera temperatura diürna e era radiacion solara, leugèr aument deth perilh de lauegi.
Es coches febles ena nhèu vielha pòden desencadenar-se de manèra isolada e especiaument damb subrecargues fòrtes, especiaument en zònes de transicion de celh prim a pregon. Aguesti endrets perilhosi se tròben sustot enes pales ombrères extrèmament arribentes per dessús des 2600 m aproximativament e tanben enes pales fòrça arribentes orientades a oèst e èst per dessús des 2800 m aproximativament. Es lauegi pòden, en part, arténher mides mejanes.
Damb er aument dera temperatura diürna, era probabilitat de desencadenament de lauegi de nhèu umida sense coesion aumentarà leugèrament sustot enes pales soleienques extrèmament arribentes.
Mantell de neu
pp.10: escenari de primavera pp.7: zones de poca neu en entorns amb molta neu
Eth heiredament nocturn serà fòrça bon. Era superfícia deth mantèth de nhèu s'a regelat e a format ua crosta portanta e s'atrendirà ath long deth dia. Açò se da especiaument enes pales soleienques. Era part inferior deth mantèth ei umida, sustot enes pales soleienques, e tanben en totes es orientacions per dejós des 2200 m aproximativament.
Principaument enes pales pòc freqüentades orientades a oèst, nòrd e èst, ath laguens deth mantèth de nhèu vielha se tròben , de manèra isolada, coches febles inestables. Açò se da enes pales ombrères per dessús des 2600 m aproximativament, e tanben enes pales orientades a oèst e èst per dessús des 2800 m aproximativament.
Tendència
A conseqüéncia der aument dera temperatura diürna e era radiacion solara, aument deth perilh de lauegi. Quauqu'uns endrets perilhosi per lauegi de nhèu seca se tròben sustot enes pales extrèmament arribentes per dessús des 2600 m aproximativament.
