Grau de perill
 | límit del bosc |
|  |
|  | ||||
| |
|  |
Nhèu recenta e coches febles persistentes son era hònt principau de perilh.
En ua zòna grana an queigut de 15 a 30 cm de nhèu per dessús des 1200 m aproximativament, locaument mès.
Era nhèu recenta e plaques de vent se tròben ath dessús d'un mantèth feble de nhèu vielha en pales ombrères per dessús deth limit deth bòsc. Especiaument en aguesti es lauegi pòden desencadenar-se peth mantèth de nhèu vielha facetada. Açò se da tanben per ua subrecarga febla. Es endrets perilhosi son generalizadi e de fòrça mau reconéisher.
Son possibles lauegi de mida mejana e, locaument, grana. Son possibles desencadenaments a distància. Eth nombre e era dimension des endrets perilhosi aumentaràn damb era altitud. Es "whumpfs" e es henerècles que propaguen e tanben es desencadenaments naturaus de lauegi son senhaus d'alarma Es coches febles ena nhèu vielha requerissen ua seleccion conservadora dera rota.
Mantell de neu
pp.1: capa feble persistent
pp.6: neu freda i incohesiva i vent
A compdar d'ager an queigut de 15 a 30 cm de nhèu per dessús des 1200 m aproximativament, locaument mès. Damb eth vent fòrt deth quadrant sud , s'an format plaques de vent trendes. Aguestes darrères repòsen ath dessús d'un mantèth feble de nhèu vielha per dessús deth limit deth bòsc. Era nhèu vielha s'a facetat e ei febla. Açò se da especiaument enes zònes ombrères e emparades deth vent.
Tendència
Eth temps serà fòrça embromat En quauqui sectors nheuada feble per dessús des 1200 m aproximativament.