Les capes febles a la neu vella representen la principal font de perill.
Les capes febles a la neu vella poden ser desencadenades fins i tot al pas d'un sol muntanyenc. Això es dona especialment en vessants molt inclinats orientats a oest, nord i est per sobre dels 2200 m aproximadament, i també en vessants assolellats molt inclinats en altitud. Precaució prop de les carenes, i també en cubetes, canals i darrere de canvis abruptes de pendent. Les allaus poden, de manera aïllada, atènyer mides mitjanes. Precaució sobretot en vessants obacs molt inclinats per sobre dels 2800 m aproximadament prop de les carenes. Per sota dels 2600 m aproximadament són possibles allaus de neu humida de mida petita i mitjana. Es recomana una elecció meticulosa de l’itinerari.
Mantell de neu
pp.1: capa feble persistent
La part inferior del mantell s'ha facetat i és feble, sobretot en vessants inclinats orientats a oest, nord i est per sobre dels 2200 m aproximadament. Els desencadenaments d'allaus i les observacions sobre el terreny confirmen l'estructura desfavorable del mantell de neu. Amb les temperatures suaus, en els darrers dies s'ha format una crosta superficial. Això es dona especialment en vessants assolellats inclinats per sota dels 2600 m aproximadament.
Tendència
El mantell de neu vell roman procliu al desencadenament. Amb l'augment de la temperatura diürna i la radiació solar, són encara possibles purgues i allaus de neu humida de mida petita i mitjana.
