Les capes febles persistents i la neu humida requereixen atenció.
Les capes febles a la neu vella poden ser desencadenades fins i tot en alguns indrets al pas d'un sol muntanyenc, sobretot en zones de transició de mantell prim a profund, com per exemple a l'entrada de canals i cubetes, i també en terreny de muntanya poc freqüentat. Precaució en vessants obacs inclinats i poc freqüentats. Aquests indrets perillosos són rars però difícils de reconèixer. Les allaus són de mida mitjana. Nit en part coberta: El refredament nocturn serà en alguns casos reduït. Amb l'augment de la temperatura diürna, són possibles allaus de neu molt humida i de lliscament basal de mida petita per sota dels 2400 m aproximadament. Això es dona especialment en vessants assolellats extremadament inclinats, i també en vessants obacs inclinats i amb poc gruix de neu per sota dels 1800 m aproximadament. Les excursions de muntanya han de finalitzar a l'hora.
Mantell de neu
pp.1: capa feble persistent pp.10: escenari de primavera
El mantell de neu és més aviat ben consolidat. A la part basal del mantell de neu hi ha , de manera aïllada, capes febles inestables, sobretot en vessants obacs per sobre dels 2200 m aproximadament. La superfície del mantell de neu es regelarà per formar una crosta portant només a cotes altes i ja s'estovarà al matí. En el transcurs de la jornada el sol i la calor causaran un gradual debilitament del mantell de neu. Això s'aplica principalment en vessants assolellats per sota dels 2400 m aproximadament, i també en vessants obacs inclinats i amb poc gruix de neu per sota dels 1800 m aproximadament. A causa de la superfície dura del mantell de neu hi ha el perill de relliscar i caure als vessants inclinats. El mantell de neu és extremadament variable en pocs metres per sobre del límit del bosc. En cotes baixes i mitges hi ha menys neu de l'habitual.
Tendència
Amb el refredament, afebliment del perill d'allaus de neu molt humida.
Grau de perill
2200m
Problema d'allaus
Capa feble persistent
2200m
El problema de capes febles persistents requereix atenció.
Les capes febles a la neu vella poden ser desencadenades fàcilment fins i tot ara al pas d'un sol muntanyenc. Això es dona especialment a la cresta principal dels Alps i al nord d'ella. Precaució en vessants inclinats i poc freqüentats orientats a oest, nord i est per sobre dels 2200 m aproximadament, també en zones de transició de mantell prim a profund, com per exemple a l'entrada de canals i cubetes. Aquests indrets perillosos són rars però difícils de reconèixer. Les allaus són de mida mitjana. El refredament nocturn ha sigut en molts sectors reduït. El perill d'allaus de neu molt humida i de lliscament basal augmentarà lleugerament al llarg del dia, especialment en vessants assolellats extremadament inclinats per sota dels 2400 m aproximadament, i també en vessants obacs inclinats i amb poc gruix de neu per sota dels 1800 m aproximadament.
Mantell de neu
pp.1: capa feble persistent pp.10: escenari de primavera
El mantell de neu és feble en alguns indrets, sobretot en vessants obacs molt inclinats entre els 2200 i els 2600 m aproximadament, de manera aïllada també en vessants molt inclinats orientats a oest i est. La superfície del mantell de neu s'ha regelat, però només ha format una fina crosta. En el transcurs de la jornada la radiació solar causarà una gradual humidificació del mantell de neu. Això s'aplica principalment en vessants assolellats per sota dels 2400 m aproximadament, i també en vessants obacs inclinats i amb poc gruix de neu per sota dels 1800 m aproximadament. A causa de la superfície dura del mantell de neu hi ha el perill de relliscar i caure als vessants inclinats. El mantell de neu és extremadament variable en pocs metres per sobre del límit del bosc. En cotes baixes i mitges hi ha menys neu de l'habitual.
Tendència
Amb el refredament, addicional afebliment del perill d'allaus de neu molt humida.
Grau de perill
Predominen condicions favorables en general.
Un sol practicant d'esports d'hivern pot només de manera aïllada desencadenar allaus. Els indrets perillosos per allaus de neu seca es troben sobretot als vessants obacs extremadament inclinats i també a les transicions de mantell prim a gruixut. Aquests són molt rars però difícils de reconèixer. Amb la pujada de la temperatura i la radiació solar diürna, als vessants assolellats extremadament inclinats són possibles algunes allaus molt humides com a mínim de mida petita, especialment per sota dels 2400 m aproximadament.
Mantell de neu
pp.1: capa feble persistent pp.10: escenari de primavera
El mantell de neu té una estructura favorable, amb una crosta sovint portant a la superfície, especialment en vessants assolellats inclinats. La superfície del mantell de neu s'ha regelat, però només ha format una fina crosta. En el transcurs de la jornada la radiació solar causarà una gradual humidificació del mantell de neu. A la part central del mantell de neu hi ha, de manera aïllada, capes febles, sobretot en vessants obacs per sobre dels 2200 m aproximadament i en vessants assolellats en altitud. A causa de la superfície dura del mantell de neu hi ha el perill de relliscar i caure als vessants inclinats. El mantell de neu és extremadament variable en pocs metres per sobre del límit del bosc. En cotes baixes i mitges hi ha menys neu de l'habitual.
Tendència
Les condicions per les excursions romanen més aviat favorables.
Grau de perill
Predominen condicions favorables en general.
Alguns indrets perillosos per allaus de neu seca es troben sobretot als vessants obacs extremadament inclinats i també a les transicions de mantell prim a gruixut. Aquests indrets són molt rars però difícils de reconèixer. Amb la pujada de la temperatura i la radiació solar diürna, als vessants assolellats extremadament inclinats són possibles algunes allaus molt humides com a mínim de mida petita, especialment per sota dels 2400 m aproximadament.
Mantell de neu
pp.1: capa feble persistent pp.10: escenari de primavera
El mantell de neu té una estructura favorable, amb una crosta sovint portant a la superfície, especialment en vessants assolellats inclinats. La superfície del mantell de neu es regelarà per formar una crosta portant només a cotes altes i ja s'estovarà al matí. En el transcurs de la jornada el sol i la calor causaran una progressiva humidificació del mantell de neu. A la part central del mantell de neu hi ha, de manera aïllada, capes febles, sobretot en vessants obacs per sobre dels 2200 m aproximadament i en vessants assolellats en altitud. A causa de la superfície dura del mantell de neu hi ha el perill de relliscar i caure als vessants inclinats. El mantell de neu és extremadament variable en pocs metres per sobre del límit del bosc. En cotes baixes i mitges hi ha menys neu de l'habitual.
Tendència
Amb el refredament, afebliment del perill d'allaus de neu molt humida.
