
Grad de perilh
![]() | 2200m |
| ![]() |
| ![]() |

Atencion ath problèma de nhèu ventada recenta.
Damb era nhèu recenta e eth vent plan fòrt deth quadrant nòrd-oèst , se formaràn plaques de vent a viatges inestables. Aguesti endrets perilhosi se tròben sustot en pales orientades a nòrd-oèst peth nòrd enquiar èst per dessús des 2200 m aproximativament. Es lauegi pòden de manèra isolada desencadenar-se tanben ath pas d'un solet montanhaire, sustot enes pales ombrères fòrça arribentes, e tanben apròp des crestes, en canaus e conques. En nautada era probabilitat de desencadenament ei major.
Tanben, de manèra fòrça isolada, es lauegi pòden desencadenar-se enes coches basaus deth mantèth de nhèu en còtes nautes. Aguesti endrets perilhosi se tròben sustot enes pales ombrères fòrça arribentes e tanben enes transicions de celh prim a grossut, sustot apròp des crestes. Aguesti endrets perilhosi son fòrça rari mès de mau reconéisher.
Celh de nhèu
pp.6: heired, nhèu sense coesion e vent
pp.1: cocha fèbla persistena prigonda
En quauqui sectors queiràn enquia 15 cm de nhèu. Damb eth vent plan fòrt deth nòrd- oèst , se formaràn plaques de vent de mida mès a lèu petita. Era nhèu recenta e en particular plaques de vent en quauqui endrets non s’an estacat ben damb era nhèu vielha en pales ombrères en altitud.
Ath laguens deth mantèth de nhèu vielha se tròben coches febles de cristalhs angulosi, especiaument enes pales ombrères en còtes nautes enes zònes de celh prim.
Tendéncia
Atencion ath problèma de nhèu ventada recenta. (-) son probables de manèra isolada lauegi de nhèu sense coesion aumens de mida petita.





