
Grad de perilh
![]() | 2200m |
| ![]() |
| ![]() | ||||
| ![]() |
| ![]() |

Eth problèma de coches febles persistentes ei era hònt principau de perilh. Damb er aument dera temperatura diürna, era probabilitat de desencadenament de lauegi de placa aumentarà leugèrament.
Es coches febles ena nhèu vielha pòden desencadenar-se en quauqui endrets ath pas d'un solet montanhaire. Es endrets perilhosi se tròben sustot en pales fòrça arribentes orientades a nòrd-oèst, nòrd e èst per dessús des 2200 m aproximativament. Precaucion sustot en zònes de transicion de celh prim a pregon, coma per exemple ena entrada de canaus e conques. Damb er aument dera temperatura diürna, era probabilitat de desencadenament de lauegi de placa aumentarà leugèrament.
Es plaques de vent mès recentes son en part inestables. Aguesti endrets perilhosi se tròben sustot en pales orientades a nòrd-oèst peth nòrd enquiar èst per dessús des 2400 m aproximativament, sustot enes conques, canaus e ath darrèr de cambis abruptes de pendent.
Ath delà ath long dera jornada, enes sectors mès afectadi pes precipitacions, son probables lauegi de nhèu umida sense coesion aumens de mida petita. Açò se da enes pales extrèmament arribentes.
Ar oèst, es endrets perilhosi son mès freqüenti e eth perilh ei leugèrament mès gran.
Celh de nhèu
pp.1: cocha fèbla persistena prigonda
pp.6: heired, nhèu sense coesion e vent
En quauqui sectors enquia dimenge queiràn de 5 a 15 cm de nhèu, locaument mès. Era nhèu recenta e en particular plaques de vent en quauqui endrets non s’an estacat ben damb era nhèu vielha en pales ombrères en altitud.
Ath laguens deth mantèth de nhèu vielha se tròben coches febles de cristalhs angulosi, especiaument enes pales orientades a nòrd-oèst, nòrd e èst per dessús des 2200 m aproximativament.
Ath long dera jornada es condicions de temps causaràn ua umidificacion deth mantèth de nhèu.
Tendéncia
Deluns: Clara pujada dera temperatura. Eth perilh de lauegi aumentarà ath long deth dia.






