Grau de perill
 | límit del bosc |
|  |
|  | ||||
| |
| |
La neu recent i les plaques de vent representen la principal font de perill.
Les plaques de vent recents i antigues poden fàcilment desencadenar-se al pas d'un sol muntanyenc per sobre del límit del bosc. Les allaus són com a mínim de mida mitjana. El nombre i la dimensió dels indrets perillosos augmentaran amb l'altitud. A conseqüència de la neu recent i el vent fort, són possibles de manera aïllada allaus naturals.
Les allaus poden, de manera molt aïllada, desencadenar-se per la neu vella. Indrets perillosos es troben sobretot als vessants molt inclinats orientats a est, nord i oest per sobre dels 2400 m aproximadament.
Hi ha un perill apreciable d'allaus de lliscament basal que no s’ha de menystenir, especialment en vessants assolellats inclinats per sota dels 2600 m aproximadament, i també en vessants obacs inclinats per sota dels 2400 m aproximadament. Aquestes poden atènyer mides perillosament grans. Evitar les zones amb esquerdes de lliscament basal si és possible.
Mantell de neu
pp.6: neu freda i incohesiva i vent
pp.2: lliscaments
En una zona àmplia cauran de 20 a 40 cm de neu per sobre dels 1200 m aproximadament, localment més.
Les noves i les menys recents acumulacions de neu ventada descansen a sobre de capes toves sobretot en vessants obacs. Això es dona per sobre dels 2600 m aproximadament. En alguns indrets la neu recent reposa a sobre de gebre de superfície.
Tendència
Les excursions de muntanya i les activitats forapista requereixen molta experiència en l'avaluació del perill d'allaus i cautela. Les condicions del temps permetran un gradual assentament del mantell de neu.
