
Grau de perill
![]() | límit del bosc |
| ![]() |
| ![]() | ||||
| ![]() |
| ![]() |

A conseqüéncia dera nhèu recenta e eth vent fòrt, aument deth perilh de lauegi. Eth problèma de nhèu ventada recenta ei era hònt principau de perilh. Es lauegi pòden desencadenar-se de manèra isolada en mantèth feble de nhèu vielha.
Damb era nhèu recenta e eth vent damb bohades fòrtes deth quadrant nòrd , en canaus e conques e ath darrèr des cambis abruptes de pendent se formaràn plaques de vent inestables. Es endrets perilhosi se tròben sustot en pales orientades a nòrd peth nòrd-èst enquiar èst per dessús deth limit deth bòsc, mès de manèra isolada tanben apròp deth limit deth bòsc. Es endrets tan perilhosi son freqüenti e de mau reconéisher damb pòga visibilitat. Es lauegi pòden arténher mides mejanes.
Tanben, de manèra isolada, es lauegi pòden implicar era nhèu vielha e arténher mides granes de manèra isolada, especiaument enes pales fòrça arribentes orientades a nòrd-oèst, nòrd e èst per dessús des 2400 m aproximativament. Desfavorables son especiaument es pales apròp des crestes,. Eth nombre e era dimension des endrets perilhosi aumentaràn ena nauta montanha.
Mantell de neu
pp.6: neu freda i incohesiva i vent
pp.1: capa feble persistent
Sustot ath long dera frontèra damb eth Tiròl enquiara tarde queirà un shinhau de nhèu. Eth vent serà en quauqui casi fòrt. Eth vent transportarà era nhèu recenta e era nhèu vielha. Es naues acumulacions de nhèu ventada se depositaràn ath dessús de coches desfavorables.
Ena part centrau deth mantèth de nhèu vielha se tròben coches febles de cristalhs angulosi, sustot enes pales orientades a nòrd-oèst, nòrd e nord-èst en còtes nautes e nauta montanha.
En totes es còtes non i a qu'un shinhau de nhèu.
Tendència
Es plaques de vent mès recentes des darrèri dies demoren inestables. Tanben, en quauqui endrets, es lauegi pòden tanben desencadenar-se implicant es coches basaus deth mantèth e arténher mides mejanes.







