Les plaques de vent representen la principal font de perill.
Les plaques de vent poden desencadenar-se al pas d'un sol muntanyenc. Precaució sobretot prop de les carenes, en canals i cubetes. A zones alpines, els indrets perillosos són més freqüents. Les allaus en aquests sectors són de manera molt aïllada de mida mitjana. A més del perill de ser enterrat per una allau, cal tenir en compte també el perill de ser arrossegat cap a una trampa del terreny.
Mantell de neu
pp.6: neu freda i incohesiva i vent
El mantell de neu és extremadament variable en pocs metres. El mantell de neu vell roman procliu al desencadenament en alguns casos. Les plaques de vent antigues descansen a sobre de capes toves per sobre dels 2400 m aproximadament. A la part basal del mantell de neu hi ha capes febles de cristalls facetats sobretot als vessants obacs.
Tendència
El perill d'allaus romandrà invariable.
Grau de perill
límit del bosc
Problema d'allaus
Placa de vent
Límit del bosc
El problema de neu ventada requereix atenció.
Les plaques de vent majoritàriament de mida petita són en part inestables sobretot en vessants obacs molt inclinats. Precaució sobretot prop de les carenes, en canals i cubetes. A més del perill de ser enterrat per una allau, cal tenir en compte també el perill de ser arrossegat cap a una trampa del terreny.
Mantell de neu
pp.6: neu freda i incohesiva i vent
El mantell de neu roman extremadament variable en pocs metres. El mantell de neu és procliu al desencadenament en alguns casos. El lligam amb la neu vella de les diverses plaques de vent és localment encara desfavorable. Les plaques de vent antigues descansen a sobre de capes toves per sobre dels 2400 m aproximadament. A la part basal del mantell de neu hi ha capes febles de cristalls facetats sobretot als vessants obacs.
