El problema de capes febles persistents requereix atenció.
Les capes febles a la neu vella poden ser desencadenades al pas d'un sol muntanyenc sobretot en terreny poc freqüentat. Alguns indrets perillosos es troben sobretot als vessants inclinats orientats a oest, nord i nord-est per sobre dels 2000 m aproximadament. Precaució sobretot en zones de transició de mantell prim a gruixut, com per exemple a l'entrada de canals i cubetes. Les allaus són com a mínim de mida mitjana. La situació d’allaus és més favorable en les zones de forapista més habituals. Amb l'augment de la temperatura diürna i la radiació solar, són possibles de manera aïllada allaus de lliscament basal i purgues de neu humida com a mínim de mida petita.
Mantell de neu
pp.1: capa feble persistent pp.6: neu freda i incohesiva i vent
Les condicions del temps permetran un enfortiment del mantell de neu. A la part basal del mantell de neu vella hi ha capes febles inestables sobretot als vessants orientats a oest, nord i nord-est. Amb la pujada de temperatures i la radiació solar, les plaques de vent s'han estabilitzat.
El mantell de neu vell és humit en cotes baixes i mitges. Això es dona especialment en vessants orientats a sud. Per sobre del límit del bosc els gruixos de neu varien molt per la influència del vent.
Tendència
Progressiu afebliment del perill d'allaus.
Grau de perill
límit del bosc
Problema d'allaus
Capa feble persistent
Límit del bosc
El problema de capes febles persistents requereix atenció.
Les capes febles a la neu vella poden ser desencadenades de manera aïllada al pas de muntanyencs sobretot en terreny poc freqüentat. Les allaus poden, en alguns casos, implicar capes més profundes i atènyer mides grans. Els indrets perillosos són difícils de reconèixer fins i tot per l'ull entrenat. Indrets perillosos per allaus de neu seca es troben sobretot als vessants inclinats orientats a oest, nord i est per sobre del límit del bosc, de manera aïllada també en vessants obacs inclinats prop del límit del bosc.
A conseqüència de l'augment de la temperatura diürna i la radiació solar, en el transcurs de la jornada són possibles només de manera aïllada purgues de neu molt humida sense cohesió, sobretot en vessants assolellats molt inclinats.
Mantell de neu
pp.1: capa feble persistent
Per sobre del límit del bosc els gruixos de neu varien molt per la influència del vent. El mantell de neu és extremadament variable en pocs metres en altitud. Les plaques de vent tot just identificables es troben al damunt d'un mantell de neu vella feblement lligat sobretot en orientacions oest a fins a l'est pel nord per sobre del límit del bosc. Això es dona també de manera aïllada en vessants orientats a sud a l'alta muntanya. Les condicions del temps afavoriran una estabilització del mantell de neu.
Als vessants inclinats assolellats per sota dels 2600 m aproximadament: Amb les temperatures suaus i la radiació solar, durant la nit es formarà una crosta superficial. A cotes baixes i mitges: La neu vella és humida, amb una superfície formada per neu de feble cohesió que reposa sobre una crosta sovint portant. Això es dona especialment en vessants obacs.
Tendència
El problema de capes febles persistents requereix atenció.
Grau de perill
límit del bosc
Problema d'allaus
Capa feble persistent
Límit del bosc
El problema de capes febles persistents ha d'avaluar-se amb atenció.
Les allaus poden de manera aïllada ser desencadenades amb una sobrecàrrega feble i assolir mida mitjana. Això es dona especialment en zones de transició de mantell prim a profund, com per exemple a l'entrada de canals i cubetes. Indrets perillosos es troben sobretot als vessants molt inclinats orientats a oest, nord i est per sobre del límit del bosc.
A conseqüència de l'augment de la temperatura diürna i la radiació solar, en el transcurs de la jornada són possibles només de manera aïllada purgues de neu molt humida sense cohesió, sobretot en vessants assolellats molt inclinats.
Mantell de neu
pp.1: capa feble persistent pp.2: lliscaments
Les plaques de vent antigues dels darrers dies es troben al damunt d'un mantell de neu vella feblement lligat sobretot en orientacions oest a fins a l'est pel nord per sobre del límit del bosc. A les capes profundes del mantell de neu vella hi ha capes febles encara als vessants orientats a sud. Això es dona especialment a l'alta muntanya. El mantell de neu vell és humit en cotes baixes i mitges. Això es dona especialment en vessants orientats a sud. Per sobre del límit del bosc els gruixos de neu varien molt per la influència del vent. Les condicions del temps provocaran una gradual estabilització del mantell de neu.
Tendència
Progressiu afebliment del perill d'allaus.
Grau de perill
El problema de neu ventada requereix atenció.
Les plaques de vent dels darrers dies poden, de manera aïllada, desencadenar-se al pas d'un sol muntanyenc sobretot en vessants extrems i poc freqüentats orientats a nord-oest, nord i nord-est per sobre dels 2000 m aproximadament. Les allaus són de mida en general petita. Precaució sobretot en zones de transició de mantell prim a gruixut, com per exemple a l'entrada de canals i cubetes.
A conseqüència de l'augment de la temperatura diürna i la radiació solar, en el transcurs de la jornada són possibles només de manera aïllada purgues de neu molt humida sense cohesió, sobretot en vessants assolellats molt inclinats.
Mantell de neu
pp.6: neu freda i incohesiva i vent
Les plaques de vent de mida més aviat petita descansen a sobre de capes toves sobretot en vessants obacs en altitud.
El mantell de neu vell és humit en cotes baixes i mitges. Això es dona especialment en vessants orientats a sud. Per sobre del límit del bosc els gruixos de neu varien molt per la influència del vent.
Tendència
La situació d'allaus és favorable en molts indrets.
