Grau de perill
 | límit del bosc |
|  |
|  | ||||
| |
|  |
Les capes febles a la part inferior del mantell de neu representen la principal font de perill. En el transcurs de la jornada són possibles algunes allaus de lliscament basal i purgues de neu molt humida.
Un practicant d'esports d'hivern pot de manera aïllada desencadenar allaus, sobretot amb una sobrecàrrega forta. Les allaus poden, en alguns casos, implicar capes més profundes i atènyer mides mitjanes. Indrets perillosos per allaus de neu seca es troben sobretot als vessants inclinats orientats a oest, nord i est per sobre del límit del bosc, de manera aïllada també en vessants obacs inclinats prop del límit del bosc.
A conseqüència de l'augment de la temperatura diürna i la radiació solar, en el transcurs de la jornada són possibles allaus de lliscament basal i purgues de neu molt humida, que de manera aïllada poden arribar ser mitjanes, sobretot en vessants assolellats molt inclinats.
Mantell de neu
pp.1: capa feble persistent
pp.10: escenari de primavera
Per sobre del límit del bosc els gruixos de neu varien molt per la influència del vent. El mantell de neu és extremadament variable en pocs metres en altitud.
Les plaques de vent menys recents dels darrers dies es troben al damunt d'un mantell de neu vella feblement lligat sobretot en orientacions oest a fins a l'est pel nord per sobre del límit del bosc. Això es dona també de manera aïllada en vessants orientats a sud a l'alta muntanya. Les condicions del temps afavoriran una estabilització del mantell de neu.
Als vessants inclinats assolellats per sota dels 2600 m aproximadament: Amb les temperatures suaus i la radiació solar, es formarà una crosta superficial. A cotes baixes i mitges: La neu vella és humida, amb una superfície formada per neu de feble cohesió que reposa sobre una crosta sovint portant. Això es dona especialment en vessants obacs.
Tendència
El problema de capes febles persistents requereix atenció.
