
Grau de perill
![]() | 2400m |
| ![]() |
| ![]() |

Es lauegi pòden, de manèra isolada, produsir un desencadenament ena nhèu vielha.
Sustot en terren pòc freqüentat, es coches febles ena nhèu vielha pòden desencadenar-se encara de manèra isolada. Es endrets perilhosi se tròben enes pales extrèmament arribentes orientades a oèst, nòrd e èst per dessús des 2400 m aproximativament. Aguesti endrets perilhosi son de mau reconéisher tanben entath uelh entrenat. Precaucion sustot enes zònes de transicion de celh prim a grossut, coma per exemple ena entrada de canaus e conques. Es lauegi pòden arténher mides mejanes de manèra isolada. Es endrets perilhosi e era probabilitat de desencadenament aumentaràn damb era altitud.
Es acumulacions de nhèu ventada mès vielhes se pòden, de manèra isolada, desencadenar en pales de pendent extrem orientades ath nòrd e èst en altitud. Taus endrets perilhosi se tròben en particular apròp de còths e crestes. Aguesti son de bon reconéisher entath uelh entrenat. Ath delà deth perilh d'èster enterrat per un laueg, cau tier en compde sustot eth perilh d'èster arrossegat entà ua trampa deth terren.
Mantell de neu
pp.1: capa feble persistent
pp.6: neu freda i incohesiva i vent
Enes pales orientades a oèst, nòrd e èst, ena part basau deth mantèth de nhèu se tròben coches febles de cristalhs angulosi. Aguestes darrères se pòden desencadenar de manèra isolada.
Ath long dera jornada eth solei e era calor causaràn enes pales soleienques un graduau debilitament deth mantèth de nhèu.
Tendència
Eth perilh de lauegi diminuirà progressivament.





