Grau de perill
 | límit del bosc |
|  |
|  | ||||
|  |
| |
Nhèu recenta e nhèu ventada son era hònt principau de perilh.
(-) son possibles lauegi de nhèu umida e fòrça umida de mida petita e mejana.
Damb era nhèu recenta e eth vent fòrt deth quadrant sud-oèst , se formaràn plaques de vent a viatges inestables.
Es acumulacions de nhèu ventada an d'avalorarse damb prudéncia en totes es orientacions per dessús deth limit deth bòsc. Es endrets perilhosi se tròben sustot apròp des crestes e tanben en conques, canaus e ath darrèr de cambis sobtes de pendent.
Son possibles sonque isoladament lauegi de placa, tanben de mida mejana, sustot enes sectors mès afectadi pes precipitacions.
Damb er aument dera temperatura diürna, son possibles lauegi de nhèu umida e fòrça umida de mida petita e mejana.
Mantell de neu
pp.6: neu freda i incohesiva i vent
pp.10: escenari de primavera
Sustot en Lagorai meridionau, en Lagorai septentrionau e en Primiero- Pale di S. Martino queiràn en periòde enquiath diuendres de 20 a 30 cm de nhèu per dessús des 1700 m aproximativament. En ua zòna grana an queigut de 10 a 20 cm de nhèu per dessús des 1700 m aproximativament.
Eth vent transportarà era nhèu recenta.
Enquia diuendres queiràn enquia 20 cm de nhèu per dessús des 1600 m aproximativament, locaument enquia 30 cm.
(-) son possibles lauegi de nhèu umida e fòrça umida de mida petita e mejana.
Eth vent transportarà era nhèu recenta.
Per dejós des 1800 m aproximativament peth moment i a pòca nhèu.
Tendència
Eth perilh de lauegi aumentarà ja ath long dera maitiada.
