
Grau de perill
![]() | 2400m |
| ![]() |
| ![]() | ||||
| ![]() |
| ![]() |

Eth problèma de nhèu ventada ei era hònt principau de perilh.
Es plaques de vent an d'èster avalorades damb prudéncia sustot en pales fòrça arribentes orientades ath oèst, nòrd e èst. Es endrets perilhosi se tròben en particular en conques, canaus e ath darrèr de cambis abruptes de pendent per dessús des 2400 m aproximativament. Es lauegi pòden, de manèra isolada, arténher mides mejanes. Ath delà deth perilh d'èster enterrat per un laueg, cau tier en compde tanben eth perilh d'èster arrossegat entà ua trampa deth terren. Tanben, de manèra fòrça isolada, es lauegi pòden desencadenar-se enes coches basaus deth mantèth de nhèu enes pales fòrça arribentes ombrères.
Mantell de neu
pp.1: capa feble persistent
pp.6: neu freda i incohesiva i vent
Eth mantèth de nhèu ei extrèmament variable en pòqui mètres.
Es acumulacions de nhèu ventada repòsen ath dessús d'un mantèth feble de nhèu vielha en pales orientades ath oèst, nòrd e èst en altitud.
Enes zònes ombrères e emparades deth vent, ena part basau deth mantèth de nhèu vielha se tròben coches febles de cristalhs angulosi.
Enes pales arribentes soleienques: Ath long dera jornada era radiacion solara causarà ua progressiua umidificacion deth mantèth de nhèu.
Tendència
Dimars: Eth perilh de lauegi demorarà invariable. Enquia diuendres eth temps serà fòrça doç







