Era situacion de lauegi qu'ei perilhosa en fòrça endrets. Eth perilh existís principaument enes zònes de nauta montanha freqüentades pes montanhaires.
Era nhèu recenta e plaques de vent formades pendent era nheuada se depositaràn ath dessús d'un mantèth vielh feble en pales orientades ath oèst, nòrd e èst per dessús deth limit deth bòsc. Açò se da tanben de manèra isolada enes pales orientades a sud en altitud. Especiaument en aguesti es lauegi pòden desencadenar-se peth mantèth de nhèu vielha facetada. Açò se da tanben per ua subrecarga febla. Es lauegi son de manèra isolada de mida grana. Açò se da especiaument per dessús deth limit deth bòsc.
Damb er inici dera nheuada era activitat de lauegi naturaus diminuirà. Son possibles desencadenaments a distància. Es endrets perilhosi son generalizadi e de fòrça mau reconéisher. Eth nombre e era dimension des endrets perilhosi aumentaràn damb era altitud.
Eth perilh existís principaument enes zònes de nauta montanha freqüentades pes montanhaires.
Son de besonh fòrça atencion e era màger prudéncia.
Mantell de neu
pp.5: nevada després d'un període llarg fred pp.6: neu freda i incohesiva i vent
Enes darrèri dies an queigut en quauqui sectors 60 cm de nhèu. Queiràn 30 cm de nhèu, locaument mès.
Era nhèu recenta e es plaques de vent capèren un feble mantèth de nhèu vielha. Era nhèu vielha s'a facetat e ei febla. Açò se da especiaument enes zònes ombrères e emparades deth vent.
Tendència
Eth perilh de lauegi naturaus diminuirà. Es lauegi pòden encara desencadenar-se plan facilament e, de manèra isolada, arténher granes dimensions.
Grau de perill
2200m
Problema d'allaus
Capa feble persistent
2200m
Es coches febles ena nhèu vielha requerissen precaucion.
Era nhèu recenta e plaques de vent se tròben ath dessús d'un mantèth feble de nhèu vielha en pales orientades ath oèst, nòrd e èst per dessús des 2200 m aproximativament. Especiaument en aguesti es lauegi pòden desencadenar-se peth mantèth de nhèu vielha facetada. Açò se da tanben ath pas d'un unic montanhaire. Es lauegi son aumens de mida mejana.
Precaucion sustot enes canaus e conques, e tanben enes zònes de transicion de celh prim a grossut. Es endrets perilhosi son cubèrti damb nhèu recenta e de fòrça mau reconéisher. Eth nombre e era dimension des endrets perilhosi aumentaràn damb era altitud. Es "whumpfs" e es henerècles que propaguen son possibles senhaus de perilh
Mantell de neu
pp.5: nevada després d'un període llarg fred pp.6: neu freda i incohesiva i vent
Queiràn 10 cm de nhèu, locaument mès.
Era nhèu recenta e es plaques de vent capèren un feble mantèth de nhèu vielha. Aguestes non s'an estacat ben damb era nhèu vielha. Era nhèu vielha s'a facetat e ei febla.
Eth mantèth de nhèu ei extrèmament variable en pòqui mètres en generau.
Tendència
Era nhèu recenta e era nhèu ventada pòden desencadenar-se ath pas d'un montanhaire.
Grau de perill
límit del bosc
Problema d'allaus
Capa feble persistent
Límit del bosc
Era situacion de lauegi qu'ei delicada.
Era nhèu recenta e plaques de vent formades pendent era nheuada se depositaràn ath dessús d'un mantèth vielh feble en pales orientades ath oèst, nòrd e èst per dessús deth limit deth bòsc. Especiaument en aguesti es lauegi pòden desencadenar-se peth mantèth de nhèu vielha facetada. Açò se da tanben per ua subrecarga febla. Es lauegi son aumens de mida mejana. Son possibles desencadenaments a distància.
Es endrets perilhosi son generalizadi e de fòrça mau reconéisher. Eth nombre e era dimension des endrets perilhosi aumentaràn damb era altitud. Quauqu'uns endrets perilhosi se tròben tanben apròp deth limit deth bòsc. Es "whumpfs" e es henerècles que propaguen son senhaus d'alarma qu'indiquen aguest perilh
Son de besonh atencion e prudéncia.
Mantell de neu
pp.5: nevada després d'un període llarg fred pp.6: neu freda i incohesiva i vent
Enes darrèri dies an queigut en quauqui sectors 40 cm de nhèu. Queiràn en quauqui sectors 20 cm de nhèu per dessús des 1500 m aproximativament, locaument mès.
Era nhèu recenta e es plaques de vent capèren un feble mantèth de nhèu vielha per dessús deth limit deth bòsc. Era nhèu vielha s'a facetat e ei febla. Açò se da especiaument enes zònes ombrères e emparades deth vent.
Tendència
Son de besonh atencion e prudéncia.
Grau de perill
límit del bosc
Problema d'allaus
Capa feble persistent
Límit del bosc
Nhèu ventada e coches febles persistentes son era hònt principau de perilh.
Era nhèu recenta e plaques de vent formades pendent era nheuada se depositaràn ath dessús d'un mantèth vielh feble en pales orientades ath oèst, nòrd e èst per dessús deth limit deth bòsc. Especiaument en aguesti es lauegi pòden desencadenar-se peth mantèth de nhèu vielha facetada. Açò se da tanben ath pas d'un unic montanhaire. Es lauegi son de manèra isolada de mida mejana.
Precaucion sustot enes canaus e conques, e tanben enes zònes de transicion de celh prim a grossut. Es endrets perilhosi son parciaument cubèrti de nhèu recenta. Es "whumpfs" e es henerècles que propaguen son possibles senhaus de perilh
Mantell de neu
pp.5: nevada després d'un període llarg fred pp.6: neu freda i incohesiva i vent
Queiràn en quauqui sectors enquia 10 cm de nhèu, locaument mès.
Era nhèu recenta e es plaques de vent capèren un feble mantèth de nhèu vielha per dessús deth limit deth bòsc. Era nhèu vielha s'a facetat e ei febla. Açò se da especiaument enes zònes ombrères e emparades deth vent.
Tendència
Era nhèu recenta e es plaques de vent se mantien inestables.
