Grau de perill
 | límit del bosc |
|  |
|  | ||||
| |
|  |
Les capes febles molt pronunciades a la neu vella representen la principal font de perill. A més s’hauria de tenir compte amb les plaques de vent.
Les capes febles a la neu vella poden ser desencadenades fàcilment ja al pas d'un sol muntanyenc. Precaució sobretot en vessants inclinats orientats a oest, nord i est per sobre del límit del bosc. Les allaus poden penetrar fins al terra i, de manera aïllada, assolir grans dimensions. Els "whumpfs" i les fissures que propaguen al passar així com els desencadenaments naturals d'allaus són senyals d'alarma que indiquen aquest perill
Els indrets perillosos són força freqüents i difícils de reconèixer.
Són possibles desencadenaments a distància.
Les noves acumulacions de neu ventada i les menys recents poden desencadenar-se fàcilment de manera natural o accidental.
Mantell de neu
pp.6: neu freda i incohesiva i vent
pp.1: capa feble persistent
Al mantell de neu vella hi ha capes febles pronunciades. Això es dona especialment en vessants orientats a oest, nord i est. El mantell de neu roman procliu al desencadenament de manera generalitzada.
El mantell de neu és humit en cotes baixes i mitges.
Les plaques de vent augmentaran de mida addicionalment sobretot en cotes altes.
Tendència
El perill d'allaus romandrà invariable. Per sobre del límit del bosc la situació d'allaus és precaria en molts indrets.