Grau de perill
 | límit del bosc |
|  |
|  |
Capes febles persistents sobretot als vessants obacs inclinats. Les capes febles molt pronunciades a la part superior del mantell de neu poden ser desencadenades ja de manera aïllada al pas d'un sol muntanyenc sobretot als vessants obacs inclinats. Això es dona especialment en terreny poc freqüentat, i també en zones de mantell prim per sobre del límit del bosc. Les allaus poden penetrar fins a les capes profundes i assolir dimensions perilloses. Les capes febles molt pronunciades a la neu vella requereixen una selecció conservadora de la ruta. Els sons aïllats de "whumpf" són possibles senyals de perill
Mantell de neu
El mantell de neu vell és procliu al desencadenament en alguns indrets. Això es dona especialment en vessants obacs inclinats per sobre dels 2000 m aproximadament. Cap a la superfície, la neu presenta una estratificació desfavorable, amb una superfície formada per neu de feble cohesió que reposa sobre una crosta de regel tot just portant. La part inferior del mantell s'ha facetat i és feble. De manera aïllada són possibles desencadenaments a distància. Els informes dels observadors i les observacions sobre el terreny confirmen l'estructura desfavorable del mantell de neu als vessants obacs inclinats. Les condicions meteorològiques afavoriran un substancial afebliment de les capes de neu superficials.
El mantell de neu és procliu al desencadenament al nord-est i al nord-oest.