Les capes febles a la neu vella poden ser desencadenades de manera aïllada als vessants obacs.
Les capes febles a la neu vella poden ser desencadenades de manera aïllada al pas d'un sol muntanyenc. Els indrets perillosos es troben sobretot en vessants molt inclinats obacs per sobre dels 2000 m aproximadament, sobretot a la base de parets rocoses i darrere de canvis abruptes de pendent, i també als vessants amb plaques de vent. En aquests són possibles allaus de mida mitjana. A més les plaques de vent de mida petita són de manera molt aïllada encara proclius al desencadenament. Indrets perillosos es troben sobretot als vessants orientats a nord i est en altitud. Acumulacions de neu ventada s’haurien d’evitar sobretot en vessants on hi ha perill de caiguda.
Amb l'augment de la temperatura, són probables allaus de neu humida sense cohesió de mida petita. Això es dona en vessants assolellats extremadament inclinats, i també als talussos i als vessants herbosos principalment en cotes baixes i mitges. Als vessants herbosos inclinats, són possibles cada cop més nombroses allaus de lliscament basal, però majoritàriament petites.
Mantell de neu
pp.1: capa feble persistent pp.2: lliscaments
Al mantell de neu vella hi ha capes febles inestables, sobretot en vessants obacs molt inclinats per sobre dels 2000 m aproximadament, i també en vessants assolellats a l'alta muntanya. Amb la neu recent i el vent moderat , s'han format plaques de vent de mida petita prop de colls i carenes. Aquestes són, de manera aïllada, encara inestables en vessants obacs molt inclinats en altitud. Amb la pujada de temperatures, les plaques de vent s'estabilitzaran.
En el transcurs de la jornada el sol i la calor causaran una gradual humidificació del mantell de neu sobretot als vessants assolellats en cotes baixes i mitges.
Tendència
Dimarts: El mantell de neu vell roman procliu al desencadenament en alguns indrets.
Grau de perill
2000m
Problema d'allaus
Capa feble persistent
2000m
El problema de capes febles persistents és la principal font de perill.
Les capes febles a la neu vella poden ser desencadenades en alguns indrets al pas d'un sol muntanyenc. Els indrets perillosos es troben sobretot en vessants inclinats orientats a oest, nord i est per sobre dels 2000 m aproximadament, sobretot en zones obagues i protegides del vent. Les allaus poden atènyer mides mitjanes. Els sons aïllats de "whumpf" són possibles senyals de perill Es recomana una elecció meticulosa de l’itinerari. A més les plaques de vent majoritàriament de mida petita són de manera aïllada encara proclius al desencadenament. Precaució prop de colls i carenes en vessants molt inclinats orientats a nord i est en cotes altes i a l'alta muntanya. En altitud, els indrets perillosos són una mica més freqüents.
Amb l'augment de la temperatura, són probables allaus de neu humida sense cohesió de mida petita. Això es dona en vessants assolellats extremadament inclinats, i també als talussos i als vessants herbosos principalment en cotes baixes i mitges. Als vessants herbosos inclinats, són possibles cada cop més nombroses allaus de lliscament basal, però majoritàriament petites.
Mantell de neu
pp.1: capa feble persistent pp.2: lliscaments
Al mantell de neu vella hi ha capes febles inestables, sobretot en vessants obacs inclinats per sobre dels 2000 m aproximadament, i també en vessants assolellats inclinats a l'alta muntanya. Els desencadenaments d'allaus i les observacions sobre el terreny confirmen l'estructura desfavorable del mantell de neu. Amb la neu recent i el vent moderat , s'han format plaques de vent majoritàriament de mida petita prop de colls i carenes. Aquestes són en part encara inestables sobretot en vessants obacs molt inclinats en altitud. Amb la pujada de temperatures, durant els propers dies les plaques de vent s'estabilitzaran.
En el transcurs de la jornada el sol i la calor causaran una gradual humidificació del mantell de neu sobretot als vessants assolellats en cotes baixes i mitges.
Tendència
Dimarts: El mantell de neu vell roman procliu al desencadenament als vessants obacs. Fins i tot un únic practicant d'esports d'hivern pot en alguns indrets desencadenar allaus, també de mida perillosament gran.
