|
|
Les capes febles a la neu vella poden ser desencadenades fins i tot en alguns indrets al pas d'un sol muntanyenc. Els indrets perillosos són força rars però difícils de reconèixer fins i tot per l'ull entrenat. Aquests es troben sobretot en vessants inclinats obacs per sobre dels 2000 m aproximadament i també als vessants assolellats inclinats per sobre dels 2200 m aproximadament. Precaució en zones de transició de mantell prim a profund, com per exemple a l'entrada de canals i cubetes, i també en terreny poc freqüentat.
Les allaus poden implicar capes més profundes i atènyer mides grans de manera aïllada als sectors amb molta neu.
Les plaques de vent de mida petita del cap de setmana poden en alguns casos encara desencadenar-se de manera accidental sobretot en vessants obacs molt inclinats a l'alta muntanya.
Amb la pujada de la temperatura i la radiació solar diürna, als vessants extremadament inclinats orientats a sud són possibles algunes purgues de neu humida.
S'aconsella una elecció meticulosa de l’itinerari.
pp.1: capa feble persistent
pp.7: zones de poca neu en entorns amb molta neu
Al mantell de neu vella hi ha capes febles de cristalls facetats, sobretot en vessants obacs per sobre dels 2000 m aproximadament, i també en vessants assolellats per sobre dels 2200 m aproximadament.
Els tests d’estabilitat i les observacions sobre el terreny confirmen l'estabilitat molt variable a petita escala.
Les plaques de vent de mida petita dels darrers dies descansen a sobre de capes toves en vessants obacs en altitud.
En el transcurs de la jornada la calor causarà en una àrea extensa un gradual debilitament del mantell de neu als vessants assolellats inclinats.
El perill d'allaus romandrà invariable.
A conseqüència de l’augment de la temperatura, augment del perill d'allaus de lliscament basal i purgues de neu humida.