
Grad de perilh
![]() | limit deth bòsc |
| ![]() |
| ![]() | ||||
| ![]() |
| ![]() |

Es plaques de vent recentes e antigues representen era hònt principau de perilh. En cors dera jornada son possibles purgues de nhèu umida.
Damb eth vent fòrt deth quadrant nòrd-oèst , s'an format plaques de vent a viatges de bon desencadenar. Ath delà cau hèr a tier compde damb es plaques de vent mès vielhes. Acumulacions de nhèu ventada mès recentes ja pòden èster desencadenades ath pas d'un unic montanhaire.
Es endrets perilhosi se tròben sustot apròp de crestes, conques e canaus de totes es orientacions. Ath delà, en particular ath pè de parets rocassoses e ath darrèr de cambis abruptes de pendent, son mès possibles lauegi naturaus de mida petita e mejana. Damb era pujada dera temperatura diürna e era radiacion solara, son possibles lauegi de nhèu fòrça umida sense coesion de mida petita e mejana.
Celh de nhèu
pp.6: heired, nhèu sense coesion e vent
pp.10: scenari de primauera
Eth vent a transportat era nhèu vielha de febla coesion. Es plaques de vent repòsen ath dessús de coches trendes sustot en pales ombrères arribentes en còtes nautes. Aguestes son en quauqui casi favorables ath desencadenament. Es condicions de temps primauerau an causat per dejós des 2700 m aproximativament ua umidificacion deth mantèth de nhèu. Eth mantèth de nhèu ei extrèmament variable en pòqui mètres. Maitin e maitiada: Eth mantèth de nhèu ei fòrça umit, damb ua crosta de regèu grossuda portanta en superfícia.
Tendéncia
Eth perilh de lauegi demorarà invariable. Eth problèma de nhèu umida requerís atencion.







