
Grad de perilh
![]() | 2600m |
| ![]() |
| ![]() | ||||
| ![]() |
| ![]() |

Es coches febles ena part superior deth mantèth de nhèu requerissen precaucion. I a un perilh latent de lauegi d'esguitlament basau. Eth problèma de nhèu ventada recenta requerís atencion.
Es coches febles ena part superior deth mantèth de nhèu pòden desencadenar-se especiaument damb subrecargues fòrtes. Açò se da especiaument enes pales soleienques fòrça arribentes per dessús des 2600 m aproximativament. Es lauegi pòden arténher mides granes de manèra isolada.
Son possibles sonque isoladament lauegi d'esguitlament basau, de manèra isolada tanben grani. Açò se da especiaument enes pales erboses arribentes per dejós des 2600 m aproximativament. Evitar es zònes damb henerècles d'esguitlament basau.
Damb era nhèu recenta e eth vent damb bohades fòrtes deth quadrant nòrd-oèst , en altitud se formaràn plaques de vent a viatges inestables. Quauqu'uns endrets perilhosi se tròben sustot enes pales fòrça arribentes orientades a nòrd-oèst, nòrd e èst per dessús des 2000 m aproximativament e tanben apròp des crestes.
Es acumulacions de nhèu ventada mens recentes non son ja inestables. Quauqu'uns endrets perilhosi se tròben enes pales ombrères fòrça arribentes per dessús des 2600 m aproximativament. Açò se da especiaument apròp des crestes.
Celh de nhèu
pp.4: heired dessús de caud / caud dessús de heired
pp.2: esguitlament de nhèu
En quauqui sectors dijaus an queigut enquia 10 cm de nhèu, locaument mès. Eth vent deth nòrd-oèst transportarà era nhèu recenta.
Ena part superiora deth mantèth de nhèu se tròben coches febles de cristalhs angulosi, especiaument enes pales soleienques fòrça arribentes per dessús des 2600 m aproximativament. Era part inferior deth mantèth ei majoritàriament establa.
En còtes baishes e mejanes: Era nhèu vielha ei umida, damb ua crosta de regèu grossuda portanta en superfícia.
Tendéncia
I a un perilh latent de lauegi d'esguitlament basau. Eth problèma de nhèu ventada recenta requerís atencion. Damb era pujada dera temperatura diürna e era radiacion solara, son probables lauegi de nhèu seca sense coesion aumens de mida petita.







