Grau de perill
 | límit del bosc |
|  |
|  | ||||
|  |
|  |
Atenció al problema de capes febles persistents.
Un sol practicant d'esports d'hivern pot en alguns indrets desencadenar allaus. Les allaus poden, en alguns casos, implicar capes més profundes i atènyer mides grans.
Indrets perillosos per allaus de neu seca es troben sobretot als vessants inclinats orientats a oest, nord i est per sobre del límit del bosc, de manera aïllada també en vessants obacs inclinats prop del límit del bosc. Els indrets perillosos són coberts amb neu recent i per tant difícils de reconèixer fins i tot per l'ull entrenat. Els "whumpfs" i les fissures que propaguen al passar així com les allaus recents són possibles senyals de perill De manera aïllada són possibles desencadenaments a distància.
A més són possibles de manera aïllada allaus de llicament basal de mida mitjana. Això es dona en vessants herbosos inclinats per sota dels 2400 m aproximadament.
És apropiada una elecció prudent de l'itinerari.
Mantell de neu
pp.1: capa feble persistent
pp.2: lliscaments
Per sobre del límit del bosc els gruixos de neu varien molt per la influència del vent. El mantell de neu és extremadament variable en pocs metres en altitud.
Les plaques de vent menys recents dels darrers dies es troben al damunt d'un mantell de neu vella feblement lligat sobretot en orientacions oest a fins a l'est pel nord per sobre del límit del bosc. Aquestes han quedat en part nevades i, per tant, difícils d’identificar. Les condicions del temps afavoriran una gradual estabilització del mantell de neu.
A les capes profundes del mantell de neu vella hi ha capes febles encara als vessants orientats a sud, sobretot a l'alta muntanya.
A cotes baixes i mitges: La neu vella és humida, amb una superfície formada per neu de feble cohesió que reposa sobre una crosta sovint portant.
Tendència
El problema de capes febles persistents requereix atenció.
