Grau de perill
 | límit del bosc |
|  |
|  |
Les plaques de vent representen la principal font de perill.
En totes les orientacions s'han format plaques de vent delicades. Això s'aplica principalment prop de les carenes, en canals i cubetes. Els indrets perillosos són força rars i fàcils de reconèixer per l'ull entrenat. Les plaques de vent poden desencadenar-se fàcilment per sobre dels 2000 m aproximadament. Atenció especialment als seus marges.
De manera aïllada les allaus poden desencadenar-se pel mantell de neu vella feble. Les allaus són de manera molt aïllada de mida mitjana.
A més del perill de ser enterrat per una allau, cal tenir en compte també el perill de ser arrossegat cap a una trampa del terreny.
Mantell de neu
pp.6: neu freda i incohesiva i vent
pp.7: zones de poca neu en entorns amb molta neu
Les plaques de vent inestables descansen a sobre de capes toves sobretot en vessants obacs en altitud. El lligam amb la neu vella de les plaques de vent és desfavorable.
A la part basal del mantell de neu vella hi ha capes febles de cristalls facetats sobretot als vessants obacs protegits del vent.
El mantell de neu és extremadament variable en pocs metres de manera generalitzada.
En molts indrets hi ha una mica de neu.
Tendència
El perill d'allaus romandrà invariable.
